Nanotecnologia de l'ADN

La nanotecnologia de l'ADN és una branca de la nanotecnologia que utilitza les propietats del reconeixement molecular de l'ADN i altres àcids nucleics per a crear estructures artificials d'ADN dissenyades amb propòsits tecnològics. En aquest camp, l'ADN és utilitzat no tant com a portador d'informació genètica, sinó com a material estructural: n'és un exemple la bionanotecnologia. La nanotecnologia de l'ADN té aplicacions en l'autoensamblatge molecular i en la computació basada en l'ADN.

Tot i que normalment, en el context de biologia molecular, l'ADN és considerat com el portador de la informació genètica en cèl·lules vives, la nanotecnologia de l'ADN considera l'ADN únicament com a material i producte químic, utilitzant-lo, en general, fora del context biològic. La nanotecnologia de l'ADN utilitza el fet que, degut a l'especificitat dels parells de bases del model de Watson-Crick, només les porcions de cadenes que són complementàries entre si s'uneixen per a formar dúplexs d'ADN. La nanotecnologia de l'ADN intenta fer unions entre diverses cadenes d'ADN a través del disseny racional de tal manera que les porcions desitjades de cada cadena s'uneixin en la posició correcta per a obtenir una estructura desitjada, un procés que s'anomena disseny d'àcids nucleics.

Tot i que el camp s'anomena nanotecnologia de l'ADN, els principis que predica poden ser igualment aplicats a altres àcids nucleics com poden ser l'ARN i l'APN. Per aquesta raó el camp també pot ser anomenat com nanotecnologia dels àcids nucleics.